Ho he aconseguit, he arribat al pes desitjat,
han estat molt anys on la meva autoestima ha anat fluctuant al ritme que
marcava l’agulla de la bàscula, però per primer cop he arribat al final, estic
fent un manteniment i després sòc conscient que hauré de cuidar-me de per vida
però val la pena.
Ara la vida, malgrat les desil·lusions, les
penes, és més maca, jo sòc més feliç. Puc ser més jo.
Sempre he estat alegre de portes enfora, ara
ja no és només façana es una reforma integral.
Estic oberta a la nova vida, oberta a noves
experiències, oberta a tot lo positiu, sé que hi hauran dies tristos, dies que
la gent em produirà desenganys, però el que no puc ni permetré és que ningú
pugui destruir la meva autoestima.
Avui he menjat un trosset de xocolata, petit, perquè
em fa por, de fet tota la reintroducció l’estic fent amb una mica de por de
pujar, però tiro endavant tinc les coses clares.
Tinc molts somnis i il·lusions i no sé com m’ho
faré però lluitaré per fer-les realitat.
Aquesta setmana una persona que m’estimo molt
m’ha fet escoltar la canço
Count on me del Bruno Mars i encara que ja ho sabia, sé que
puc comptar amb ella, de fet, pobreta, se n’ha fet un fart d’escoltar-me. Si
llegeixes això saps que va per tu i que t’estimo Peque!!!
Com diuen Els Pets, La vida és bonica però
complicada, però i aixó ho afegeixo jo, amb un somriure tot és veu millor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario