Si em dius adeu.....

Noooo, no és qie vagi a deixar el blog abandonat, és simplement que si ara no l'actualitzava amb gaire frecúencia ara encara més. El secret del que us parlava l'altre dia no era res més que he trobat una altra feina, una feina que m'omple de noves ilusions i nous reptes. Ara hi torna a haver pessigolles a la panxa, nervis per si se'm donarà bé la feina, i per coneixer a nous companys i companyes.

Però aquest trocet de la xarxa que tant m'ha ajudat en els moments dificils no el penso deixar abandonat, potser no us ho semblarà però poder plasmar el que sento, tant si son dies bons com si son dolents, per mi ha estat molt important. No crec que aquest blog sigui llegit per gaire gent, però tant se me'n fa.... La gent que l'ha anat llegint és gent que em coneix, que m'estima en major o menor mesura i per tant m'enten amb moltes coses.

Han sigut dos anys molts durs amb la feina actual, temps en que no em podia plantejar de pactar amb l'empresa i fotre el camp, pq la situació no estava per fer-ho. Però tot això ja ha passat. Ens queda al Xavi, que espero que vegi que si lluites y no et desanimes sempre acaba sortint la feina desitjada, encara que només sigui un esglaó i et calgui seguir lluitant per trobar la definitiva o la desitjada.

En fi, que a partir d'ara parlarem de coses alegre ehhhh, de receptes, que en tinc un munt per penjar, de coses curioses que m'aniran passant segur. Com diu un grup que m'encanta, La vida és bonica però complicada.

Pensaments, ilusions i somnis

Ara fa dies que no escribia en el blog. De fet potser es pq no tinc gran cosa per explicar, o potser perquè el que m'agradaria explicar encara no ho puc fer, shhhhh és un secret.

El cas es que m'he dit que no podia abandonar el meu blog d'aquesta manera així que mira m'hi acabo de posar i potser en surt alguna cosa amb cara i ulls...

Amb la dieta vaig fent continuo baixant, encara que de tant en tant em quedo estancada, però sé que amb perseverància continuaré baixant. Porto 18 Kg, desde mitjans de setembre, encara me'n queden otros tantos, però no hi ha pressa i a més la porto molt bé.

He fet descobriments importants i he adaptat recetes tradicionals al sistema dukan. Com a descobriment principal, es que he trobat uns fideos dels chinos que son aptes, en realitat hi han dues classes, però de moment només n'he pogut comprar una. Es tracta dels fideus vermicellis, están fets de soja, no és com menjar-se un plat d'espaguettis però cuinats amb salsa de soja verduretes i gambetes estàn de mort..... L'altra varietat son uns que están fets amb Glucomanano, una alga, aquests encara no els he trobat, però seguiré investigant.

Les receptes que de moment he adaptat son les croquetes i la brandada de bacallà, que ahir la va fer ma mare i estava bonissima!!!!

En els altres àmbits, tot està estable, res no ha canviat... no és bo, però podria ser pitjor, així que no em queixaré. Vull erradicar totes les meves neures, vull tornar-me més positiva i mirar el mon amb optimisme, sé que no és un mon perfecte, però vull ser feliç amb el poc que tinc i així quan les coses millorin encara seré més feliç.

Com diu una canço de Brams, tot està per fer i tot és possible.

Un petonet i molt bona setmana