Ara dintre d'un mes i mig farà un any que te'n vas anar. Ho hem passat molt malament, però tornem a tenir ganes de omplir el forat que ens vas deixar, tornem a tenir ganes de tenir un altre Beaglelito. Sobretot jo.M'he apuntat a pagines de gosseres, a pagines de Beagles per si apareix aquesta oportunitat i sobretot sapiguent que ara ma mare no vol (es vol esperar a jubilar-se) i que jo encara no tinc casa meva.
Hem de donar gràcies al Gus, que també ho ha passat molt malament, al principi no volia sortir al carrer, fins que un dia em vaig sentar i li vaig explicar el que t'havia passat. Desde llavors ha estat el gos de la casa, es molt obedient i el pobre com que tu sempre pidolaves bobos i a ell de retruc li'n queien, doncs ara no sap que fer per demanar-ne així que l'altre dia em vaig adonar que encara quedaven galetes de les teves al fons del pot. Jo crec que hauries de donar-li alguns consells en somnis.
El cas es que necessito un altre beagle, però ara no es el moment, jo continuo a casa els pares i la mama fins que no es jubili, no en vol ni sentir a parlar de tenir-ne un altre. Com si tu no haguessis sortit bo....
T'obi ajudans una mica, mossegue-li el cul al Xavi quan vegis que decau en els intents de trobar feina. Fes-li una llepadeta a la mama quan dormi i estira-li una mica dels pantalons del papa quan estigui assegut al sofà.
Així ells sabran que encara estas amb nosaltres, jo ja ho sé. T'estimo
