Avui he decidit que estic cansada, sí, molt
cansada de tot, de la gent, de les expectatives, del futur, del passat que a
vegades pesa més i no el pots deixar enrere, de tot...
La vida és complicada i més complicada ens la
fem i d’això també estic cansada, no vull més complicacions, no vull més
merders, no vull més....
Ei, i no és un escrit negatiu, jo no sóc
negativa, és un escrit de desitjos, d’il·lusions enramades amb desil·lusions, és
un text que defineix la vida, la meva vida.
Tantes vegades a punt de tocar un somni i de
cop tot s’esmuny d’entre els meus dits, però em torno a aixecar, amb el meu
somriure, les meves bogeries i amb l’alegria que sé que tinc i que espero no
perdre mai, perquè jo no em puc quedar sentada, no abandono mai, el dia que
abandoni segur que serà per causes majors....
Però hi ha dies com avui que estic cansada i
he de treure fora de mi tots aquests sentiments fastigosos, avui si fos un
color seria el gris claret, tampoc caldria passar-se, però jo prefereixo més
ser un rosa, un verd llima, un taronja alegre, així vull ser i així seré demà, promès.
A tots els que només llegeixin aquestes línies
d’una boja com jo els avanço les gràcies, perquè m’estimen o en el fons senten una
petita espurna d’afecte per mi.
(Un pensament només és una espurna entre dues llargues nits, però aquesta
espurna ho és tot)
No hay comentarios:
Publicar un comentario