Un concert per recordar

Divendres passat va ser un bon dia, vaig anar de concert amb la Laia.

Va ser una trobada de dones, d'aquelles en que quedem i despotriquem a les nostres parelles, perque ho fem, no ho podem negar, treiem els draps bruts i els airegem pq facin menos pudor. I despres acabem amb un concert dels nostres.

I el divendres passat vem anar a Cardedeu, el viatge accidentat però divertit, de fet anar amb la Laia sempre és una aventura, a la sortida de Barcelona ens vem equivocar i en comptes d'anar cap a Cardedeu vem tirar com si anessim a Terrassa, així que vem sortir a Cerdanyola i apa a trobar com tornar. En això ens vem retrasar exactament una hora en tornar a sortir de Barcelona. Un cop vem trobar el camí correcte vem arribar en 30 minuts. Clar que el concert estava a punt de començar. Així que vem menjar un entrepa i unes patatetes i un cop vem acabar van sortir els Rauxa, rumbeta bona bona, presentació del nou disc, com us ho descriure, doncs genials com sempre. Un cop es va acabar el concert va tocar el Carles Belda, com que feia una rasca impressionant i el paio aquest desde pomada que no l'havia escoltat més vem anar a fer un cafè a un lloc molt guai que hi havia just al davant. La Laia diu que el segurata de la porta se la va mirar malament, però feia fred i ens hi vem quedar. Us explicaré un secret, mentres erem allà va venir el Titot a comprar tabac i li vaig mirar el cul, no se que té aquest home que em posa cardiaca, i mira que soc incapaç de dirigir-li una paraula pq m'intimida molt però no sé que té que m'atrau moltissim.

I així un cop fet el cafè.... Cap al concert de Brams, vem tenir temps encara d'escoltar un parell de cançons del Belda, inclos el famos tema BORINOT BORINOT i desprès....... BRAMS!!!!!

ohhhh deu meu quant de temps feia que esperava el moment de veure'ls en concert i la veritat no em van decepcionar, quanta adrenalina que vaig treure del meu cos, vaig cantar totes les cançons, vaig saltar, vaig ballar i vaig pensar que encara que ells pensin que ho han de deixar, haurien de continuar, encara hi han moltes coses sobre les que rebelar-nos i encara que no ho saben el jovent català els necessita, perquè obrim els ulls i perquè ens facin la lluita més amena.

El cas és que durant tot el que va durar el concert vaig tornar a reviure la meva epoca daurada, encara que a l'endema no podia moure ni una pestanya sense que em fes mal. Malgrat tot no canviaria per res aquests moments amb els meus grups i la bona companyia de la Laia.