Una necessitat imperiosa

Ja fa dies que arrossego una angoixa que creix i que creix dintre meu, i és que necessito que s'acabi la lliga, de debó ho necessito, necessito que durant un parell de mesos no hi hagin partit, no hi hagin converses d'arbitres que ajuden als equips grans, de partits que han robat, de gols que haurien o no haurien de ser, de rivalitats entre persones per una cosa tant absurda com 22 tios darrera una pilota.

Estic cansada!! suposo que deu ser el fet de tenir un novio d'un equip rival al meu, de que cada dia em vulgui tirar per terra els meus colors, de veins que foten xirinola quan perd, dels grups absurds que es crean al facebook i que quan recolzen fan gracia i quan es foten amb ell em fan rabia.

Tot plegat es tant absurd que tinc ganes que s'acabi, necessito vacances de futbol. Però aixo és impossible. Un cop acabi la lliga parlarem dels fitxatges, del mundial de sud-africa (que és el de menys pq com que el meu pais no té selecció, m'es ben igual qui jugui o qui perdi) que no penso seguir cap partit per la tele, premsa, ect.

Si jo manes.... ara mateix agafaria els equips que matematicament opten a guanyar la lliga i els faria jugar a pedra paper tissora qui s'emporta la lliga i amb els descens també, clar ara em direu que no seria just, però és que cansa ja el tema.

En fi que com que porto dies baixa de moral, suposo que tot se'm fa una muntanya i em cansa tot. I quan dic tot, és tot.

Això sí, el dia que tingui un fill espero que sigui del meu equip, almenys em sentiré una mica més recolzada envers la familia política que m'ha tocat.

Un petonet per tots i que guanyi el millor (i com més aviat millor)