Tornant als origens....

El divendres passat, vaig tornar als orígens, vaig anar de concert. Bé concert concert, el que tothom enten per concert de ballar no va ser, estavem en un teatre, amb un Lluís Gavaldà bastant encostipat, però que va ser capaç de crear una atmosfera de complicitat que poques vegades he sentit.

Em va agradar tornar a escoltar les cançons tant familiars per mi, com les dels Pets, desde que tinc parella, has de mirar de cuadrar tantes coses que feia massa temps que no anava a un concert dels Pets. I m'he promés a mi mateixa que en quant comencin la gira m'escaparé per anar a alguns d'ells.

Fins fa dos anys els concerts van ser la meva vida, primer una vida compartida amb parella i despres una vida en solitari que em donava alegria a la vida. I ara que torno a estar feliçment emparellada no els puc deixar de cantó, tot i que tingui que convence'l pq m'acompanyi o anar amb amigues. No, no els puc deixar pq m'omplen, pq son part de mi.