Noooo, no és qie vagi a deixar el blog abandonat, és simplement que si ara no l'actualitzava amb gaire frecúencia ara encara més. El secret del que us parlava l'altre dia no era res més que he trobat una altra feina, una feina que m'omple de noves ilusions i nous reptes. Ara hi torna a haver pessigolles a la panxa, nervis per si se'm donarà bé la feina, i per coneixer a nous companys i companyes.
Però aquest trocet de la xarxa que tant m'ha ajudat en els moments dificils no el penso deixar abandonat, potser no us ho semblarà però poder plasmar el que sento, tant si son dies bons com si son dolents, per mi ha estat molt important. No crec que aquest blog sigui llegit per gaire gent, però tant se me'n fa.... La gent que l'ha anat llegint és gent que em coneix, que m'estima en major o menor mesura i per tant m'enten amb moltes coses.
Han sigut dos anys molts durs amb la feina actual, temps en que no em podia plantejar de pactar amb l'empresa i fotre el camp, pq la situació no estava per fer-ho. Però tot això ja ha passat. Ens queda al Xavi, que espero que vegi que si lluites y no et desanimes sempre acaba sortint la feina desitjada, encara que només sigui un esglaó i et calgui seguir lluitant per trobar la definitiva o la desitjada.
En fi, que a partir d'ara parlarem de coses alegre ehhhh, de receptes, que en tinc un munt per penjar, de coses curioses que m'aniran passant segur. Com diu un grup que m'encanta, La vida és bonica però complicada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario