Una nit màgica....

És la nit de Sant Joan, per fi ha arribat, la nit màgica, nit de foc, on en cada guspira s'amaga un follet disposat a complir desitjos, a fer màgia.

I així comença la história amb un follet que va crear un mon paral.lel, i on per una estona va fer realitat el somni d'una persona.

Aquella nit ella va anar a un concert de Rauxa, volia que durant una estona la seva música li envoltes l'ànima, l'animes i durant l'estona que dures el concert oblides els problemes o les dificultats de la seva vida.

El follet es va fixar amb ella, va veure el que els seus ulls veien, es va posar en la seva pell i va sentir totes les emocions que es movien dintre d'ella, i, va pensar en fer una trapelleria, un trapelleria tendre.

Durant la canço de la Bella Lola el follet va parar el mon, va crear un mon paral.lel i alla estaven ells dos. Amb un moment es van acostumar l'un amb l'altre, van sucumbir amb naturalitat a aquell lloc i al que estiguessin sols, com si d'un somni es tractes... Van riure i van parlar, van fer totes les coses que volien fer junts, van aprofitar al màxim la disbauxa d'aquell moment.

De cop en un obrir i tancar d'ulls tornava a estar enmig del concert envoltada de gent, amb la música sonant. Va mirar la persona amb qui havia compartit el mon paral.lel, ell li va tornar la mirada, amb una barreja de coneixença, complicitat i sorpresa.

Cap dels dos va sapiguer mai si va ser un somni, una fantasia o un desig fet realitat, només el follet va sapiguer que havia passat, però no els hi va explicar, se'n va anar content saltant de guspira en guspira, esperant per la següent trapelleria, encara que potser no seria tant bona com aquesta, tot dependria de la persona i del que veies en el seu interior.

Ara fa dos anys

Ahir vem fer dos anys junts. Ho recordo com si fos ahir.... feia una parell de setmanes que m'havia fet un peto fugaç al cotxe, pq ho tenies que fer, i despres vas posar el freno dient que anessim fent a veure cap on anava això. Vaig pensar en no tornar a quedar mai més amb tu. Que era això de fer-me un peto i després dir que ja veuriem on anavem.... En fi el cas es que et vaig posar a prova, vaig aprofitar un concert de Rauxa (dels que te n'hauras de tragar molts) i vaig quedar amb la Ori, pq ella analitzes com et veia....

Durant tota la nit vas estar més pendent de la parella de l'Ori que no pas de mi, i jo mentrestant, fent la papallona, volant pel teu costat, pq et fixessis amb mi, i tu com si res...

Va ser el concert en el que més m'he bellugat, et tenia al darrera, em girava i et somreia, pero no et vaig sorpendre mai mirant-me.

El concert es va acabar i recordo com si fos ahir, que li anava dient a la Ori, ho veus no em fa ni cas. I ella em responia, ara no es el moment es talla pq hi som nosaltres.

Els vem deixar a casa a Mataró i nosaltres ja sols vem continuar la nostra tornada, et vaig acompanyar a casa i quan ja arribavem em vas dir si podiem anar a xerrar i vem aparcar el cotxe, vem xerrar bastanta estona i despres em vas fer un peto. Malgrat tot si que m'havies fet cas. Realment fins un parell de setmanes despres del concert no ens vem adonar que sortiem junts, però la data va quedar fixada al 14 de juny del 2008, pq va ser el primer dia que vem començar a sortir junts, desde aquell dia rarament me'n vaig a dormir sense sentir la teva veu.

Es una relacio sana, ens discutim, fem les paus, no estem d'acord amb tot. Ara estem passant un moment delicat, la feina esta fotuda, pero aquí estem, junts, forts, i de debo crec que ho estarem sempre.

T'estimo Molt Xavi